Fa poc temps vaig saber de l’existència d’una de les fotografies que representa la meva identitat, amb les seves fortaleses i febleses. Però identifica encara més la persona que va retratar aquell moment. La Berta; en aquell aleshores la meva cap de comunicació a l’Ajuntament de Berga. 

Un dels moments més durs del meu pas per l’alcaldia va ser el dia de la meva detenció (4 de novembre del 2016). En sortir dels jutjats em delia per abraçar les meves persones, les que m’estimaven i eren la meva força. Però malauradament no va ser així. Hi havia un mur de càmeres que em barraven el pas. Sense saber com, em vaig veure envoltada per periodistes, micròfons, càmeres, mòbils enregistrant, preguntes, i més preguntes. Bloqueig. Terror. Recordo començar a tremolar molt, les cames em feien figa, estava esgotada, nerviosa, trista i molt decebuda. Va ser en aquells moments, mentre feia les declaracions que mai hagués imaginat haver de fer i les cames no paraven de tremolar-me, que la Berta es va ajupir sota aquell món que emergia ansiós de declaracions, titulars i notícies. Amb els seus braços va decidir arrapar-se a les meves cames per sostenir-me, per tal que no em desfés. Uns braços que van servir per apuntalar-me, per recolzar-me i per mantenir-me dempeus. La professionalitat evident mentre vaig tenir la sort de compartir-hi aquells anys de feina, la gestió de tots aquells moments, el RETRAT i la PERSONA ho diuen tot.

MONTSERRAT VENTURÓS (VENTI), ALCALDESSA DE BERGA (2005-ACTUALITAT).


Vam coincidir amb la Berta quan a Aigües Manresa vam iniciar el procés de canvi d'imatge. Treballar amb ella és molt fàcil. De seguida va entendre què necessitàvem. Som una empresa amb un gran nombre de públics, molt diferents entre ells, i amb una comunicació molt escassa. Les seves idees ens han ajudat a millorar les relacions amb tots ells, i a la vegada a dibuixar l'estratègia d'implementació de la nova imatge.

Alba Subirana, cap de comunicació d'Aigües Manresa.

És vital tenir una responsable que tracti amb els mitjans i, a més, sàpiga diferenciar entre premsa escrita, ràdio i tv. No sempre és així i tenim diferents formes de funcionar; en aquest sentit, la Berta va funcionar perfectament. I sobretot és genial que fos proactiva, que no es limités a enviar notes de premsa, sinó, que trucava específicament quan creia que un tema ens podia interessar.

TV3, Equip corresponsalia Catalunya Central.

La Berta la vaig conèixer professionalment com a responsable de comunicació de l’Ajuntament de Berga. Durant aquells anys de treball plegades, la Berta ja es desmarcava per la seva perseverança, professionalitat, exigència i, sobretot, compromís amb la tasca.

Marta Subirana, cap d’àrea d’afers socials i desenvolupament territorial del Consell Comarcal del Berguedà. 

L’etapa que vaig tenir el plaer de compartir era molt inicial, jo també iniciava projecte professional a la tv local i ho recordo molt positiu. Primer perquè considero que l’ajuntament necessita tenir un tècnic/a de comunicació per poder explicar, treballar, anunciar i coordinar tots els temes que generen les àrees. Considero que treballar entre joves sempre és bo, ens entenem i treballem amb bona sintonia i això és el que considero que va passar. Cada vegada que ens havíem de demanar quelcom, sempre ho fèiem sabent que allò que solicitavem tindria un resultat final. Crec que vas fer una bona passa en l’inici d’aquesta tasca professional i que especialment això es veu reflectit en les cobertures de La Patum, imprescindibles i molt treballades per totes les parts. Referent a tu, la teva pau i tranquilitat a l’hora de fer les coses també s'agraeix perquè no et generava ni por ni incertesa.

E.C.T - Televisió del Berguedà.

Un dels trets que destacaria de la Berta com a professional és el fet que és una persona resolutiva. Durant el temps que vam coincidir a l'Ajuntament de Berga en què ella era la responsable de comunicació, sempre que requeríem una reacció d'algun dels polítics del consistori o un posicionament de la corporació davant algun fet, ella s'esmerçava per donar-nos una resposta el més aviat possible. A nivell personal també destacaria la seva empatia i bon fer.

Laura B., Periodista Agència Catalana de Notícies (ACN).

La Berta va treballar per a nosaltres el 2019, com a cap de premsa del festival Undàrius de cultura popular i tradicional de Girona. Vam quedar molt satisfets de la seva feina; per la seva implicació, les ganes de fer les coses bé, d'informar-se i de comunicar un projecte que acabava de conèixer, la disponibilitat, la capacitat d'adaptar-se i el tracte, tan fàcil i proper com professional. La recomanem!

David Ripoll, director del festival Undàrius. 

La figura del responsable de comunicació en una institució com un ajuntament és imprescindible. Cal tenir un contacte directe entre els governants i els mitjans de comunicació, i sobretot, els periodistes de referència al territori d'aquests mitjans, i cal una persona que faci aquest enllaç. El més important, a banda de saber explicar bé les coses, és  mantenir una finestra de fàcil accés amb els periodistes a l'hora de gestionar les informacions i que sigui, si és possible, de manera bidireccional. Crec que aquesta bona relació hi va ser sempre per part de la Berta durant el seu càrrec de responsable de comunicació a l'Ajuntament de Berga i més, encara, en tractar-se d'un ajuntament relativament petit i d'un territori on tots plegats ens coneixem.

Dani Perona, Periodista REGIÓ-7 (2011-2020).


 És important saber que rere el correu d'un Ajuntament hi ha una persona que intentarà ajudar-te a aconseguir el que necessites com va fer la Berta a l'Ajuntament de Berga. Amb els anys, jo mateixa estic desenvolupant aquest paper i puc entendre millor què suposa treballar a una i altra banda.

Dolors Clotet, Periodista REGIÓ-7 (1990-2021).

El que és essencial en la relació entre un periodista i una cap de comunicació: resoldre els problemes amb eficiència i agilitat. Ja sigui donar respostes a dubtes puntuals, ajudar en gestions diverses o facilitar el contacte amb els protagonistes. I fer-ho sempre amb un especial tacte humà, amb un somriure i sense mals humors. Recordo, especialment, com un dia ja fora d'hores i seguint una persecució policial amb un tiroteig, em vas fer companyia mentre esperava en una carretera de camí a Castell de l'Areny.

 ISAAC VILALTA, CATALUNYA RÀDIO.