HOLA!

SOC LA BERTA

Escric sobre el que crec i comunico tot allò que penso que pot contribuir a la transformació social. Estimo la vida, i com que no comparteixo la manera com alguns voldrien que la visquéssim, m'acompanyo de les persones boniques amb ganes i capacitat de capgirar-ho tot.

HOLA!

SOC LA BERTA

Escric sobre el que crec i comunico tot allò que penso que pot contribuir a la transformació social. Estimo la vida, i com que no comparteixo la manera com alguns voldrien que la visquéssim, m'acompanyo de les persones boniques amb ganes i capacitat de capgirar-ho tot.

Vocació

Sempre m’ha agradat escriure i m'ha atret tot allò relacionat amb la comunicació. Veient els mitjans com un altaveu des d’on canviar la realitat, vaig llicenciar-me en Periodisme. Des de la ràdio local vaig aprendre a aplicar la teoria de les aules, i el meu pas per diferents mitjans de comunicació em va ajudar a guanyar experiència com a professional de la informació. Més tard, vaig fer el salt a la comunicació corporativa com a responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Berga. 

Vocació

Sempre m’ha agradat escriure, i veient els mitjans de comunicació com un altaveu des d’on canviar la realitat, vaig llicenciar-me en Periodisme. Des de la ràdio local vaig aprendre a aplicar la teoria de les aules, i el meu pas per diferents mitjans de comunicació em va ajudar a guanyar experiència com a professional de la informació. Més tard, vaig fer el salt a la comunicació corporativa com a responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Berga.

Vivint des de primera línia tot allò que insinuen els manuals, vaig aprendre que la comunicació corporativa és un món infinit que necessita professionals tot terreny amb altes dosis de vocació.

Aquest bany de realitat sobre la figura de la direcció de la comunicació el vaig viure de manera significativa en situacions com:

LA PATUM

LA DETENCIÓ DE L'ALCALDESSA

L'11 DE SETEMBRE DE 2016

LA PATUM

LA DETENCIÓ DE L'ALCALDESSA

L'11 DE SETEMBRE DE 2016

Nous horitzons

Tot i que és sobre el terreny on s’aprenen les millors lliçons, mai està de més formar-se. I quan més explores, més creixen les ganes de seguir-ho fent. Suposo que per això, tot trampejant un trasllat de vida, un canvi de feina i amb la panxa a punt de sortir-ne el que seria el meu primer fill, em vaig doctorar en Traducció, Gènere i Estudis Culturals. La meva tesi estudia la comunicació corporativa a les entitats del tercer sector de la Catalunya Central, un treball fruit de l’estret lligam que tinc amb la zona i de la meva debilitat per l’àmbit de l’acció social.

Nous horitzons

Tot i que és sobre el terreny on s’aprenen les millors lliçons, mai està de més formar-se. I quan més explores, més creixen les ganes de seguir-ho fent. Suposo que per això, tot trampejant un trasllat de vida, un canvi de feina i amb la panxa a punt de sortir-ne el que seria el meu primer fill, em vaig doctorar en Traducció, Gènere i Estudis Culturals. La meva tesi estudia la comunicació corporativa a les entitats del tercer sector de la Catalunya Central, un treball fruit de l’estret lligam que tinc amb la zona i de la meva debilitat per l’àmbit de l’acció social.

L’escola de la vida

Justament la meva debilitat per l’acció social i per les persones em va portar a, entre el Periodisme i el Màster en Direcció Estratègica de la Comunicació, llicenciar-me en Criminologia. De fet, aquesta ciència, més enllà de donar-me eines per poder seguir interpretant el món, em va permetre conèixer en primera persona la vida dins una presó, on vaig poder treballar durant uns mesos acompanyant l’equip multidisciplinar de Lledoners. Això, juntament amb el meu pas pel món de l’educació en el lleure, primer com a adolescent i després com a monitora, m’ha ajudat a no perdre de vista l’ideal de fer el possible per construir un món una mica millor.

L’escola de la vida

Justament la meva debilitat per l’acció social i per les persones em va portar a, entre el Periodisme i el Màster en Direcció Estratègica de la Comunicació, llicenciar-me en Criminologia. De fet, aquesta ciència, més enllà de donar-me eines per poder seguir interpretant el món, em va permetre conèixer en primera persona la vida dins una presó, on vaig poder treballar durant uns mesos acompanyant l’equip multidisciplinar de Lledoners. Això, juntament amb el meu pas pel món de l’educació en el lleure, primer com a adolescent i després com a monitora, m’ha ajudat a no perdre de vista l’ideal de fer el possible per construir un món una mica millor.