maig 31

“Per existir plenament, cal tenir un lloc en la llengua”

L’Eulàlia Lledó Cunill afirma que “Per existir plenament, cal tenir un lloc en la llengua”. Ella és doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i  s’ha dedicat principalment a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua. No en va doncs, val la pena tenir en compte la seva visió. 

Quan aprenem a parlar i a escriure, ens ensenyen que la llengua té un gènere gramatical femení i un de masculí. Més endavant, però, ens diuen que el gènere masculí actua com a gènere no marcat i ens acostumem a utilitzar-lo seguint aquesta fal·làcia ben colada pel món patriarcal en el qual vivim. I en el moment en què intentem qüestionar-ho, la batalla campal entre lingüistes està servida. 

Del tot respectable la postura de les que defensen aquesta teoria, laberta entén el món des d’una altra perspectiva. Primer, des de les persones; després, des del feminisme; i en darrera instància des de la coherència i el sentit comú. I si hi ha un gènere gramatical per al masculí i un altre per al femení, la lògica mana. 

Què passa quan ens hem de referir als dos gèneres de manera simultània? Evidentment, la solució no passa per desdoblar a tort i a dret, tot i que a vegades és inevitable. I tampoc passa, des de la mirada de laberta, per acceptar el masculí com a forma genèrica. Per sort, tenim una llengua prou rica com per no haver d’abusar d’aquest recurs i sovint es pot recórrer a genèrics o abstractes que ens permeten no haver de parlar dels nens, els joves, o els professors, sinó de la mainada, la joventut/el jovent, l’equip docent o el professorat. 

Les paraules construeixen la realitat, i de realitats n’hi pot haver tantes com punts de vista, capacitat i voluntat tinguem per capgirar-les. El llenguatge estructura el pensament i indirectament, la cultura, i per tant, també el nostre entorn. T’animes a fer servir una llengua lliure de sexismes que contribueixi a fer un món més plural, inclusiu i respectuós amb totes les persones? 



Potser també t'interessa

Parlar des del cor com a acte revolucionari col·lectiu

Your email address will not be published. Required fields are marked

{"email":"Email address invalid","url":"Website address invalid","required":"Required field missing"}