març 8

Llenguatge lila tots els dies de les nostres vides

En el centre cívic on començo el matí fent un suc de taronja, em resulta inevitable sentir la conversa de tres dones que hi ha a la taula del costat. Parlen del que suposa per a elles el 8 de març i una manifesta la importància de reivindicar-nos: “És que tots hauríem de fer vaga avui; les coses anirien d’una altra manera si les dones tinguéssim el poder que hem de tenir”. Com he dit, són totes tres dones, però cap de les tres se sorprèn davant d’aquestes paraules. 

Mentre elles continuen conversant, em ve al cap la veïna del segon, mare soltera i emprenedora de referència en el seu àmbit. Fa uns dies va oferir una xerrada sobre la seva especialitat, a la qual només vam assistir dones. “Com tots sabeu…”, “Tots deveu haver sentit alguna vegada…” i així, un llarg etcètera que em va fer qüestionar el seu discurs. 

Mossego un tros d’entrepà i rumiant en tot plegat, veig a Instagram un vídeo d’una llar d’infants on, una senyora disfressada de pallassa saluda els nens i nenes mentre els diu “Bon dia, soc un pallasso molt divertit i he vingut a explicar-vos un conte molt bonic”. Les persones que tenen cura de les criatures són totes dones i les famílies aplaudeixen l’arribada de la pallassa disfressada lingüísticament de pallasso. 

I des d’aquí, fent el darrer glop del suc que m’està començant a semblar amarg, em pregunto quin sentit té tot plegat. Ja sé que el món de la filologia catalana té obert un debat extens al respecte i que hi ha qui defensa l’ús del masculí com a gènere no marcat . Però de debò que som conscients del mal que pot fer als nostres fills i filles ensenyar-los que pallasso no té femení? I si tenint femení per referir-nos a totes, ho fem igualment en masculí, malgrat que el 100% de les interlocutores siguem dones, què ens està passant? 

No ens enganyem: el llenguatge no és neutre, i la manera com parlem i com escrivim reflecteix la manera com percebem i transmetem el món. Malauradament, vivim en una societat classista, sexista i que discrimina determinats grups humans. Pensar dues vegades en la manera com ens expressem no és fàcil, però també forma part de la lluita per evitar la perpetuació de rols i estereotips. I potser a vegades ens titllaran de maniàtiques, perquè al capdavall, aquesta és la feina de la societat patriarcal en què vivim: riure’s de nosaltres per silenciar-nos i empetitir-nos. I és aquí on rau de nou la importància de trobar-nos empoderades i fortament enxarxades. Avui, 8 de març, i cada dia de les nostres vides.



Potser també t'interessa

Nova web, un canvi més enllà del que es veu

Sintonitzar amb el periodisme local

Your email address will not be published. Required fields are marked

{"email":"Email address invalid","url":"Website address invalid","required":"Required field missing"}